top of page
Geologia
La serra Bèrnia que es troba a la serra prebètica,de les serralades bètiques. S’orienta aproximadament de ponent a orient, segons una directriu nord-oest sud-est i una longitud d’uns 9 quilòmetres. Constituïda per calcàries cretàcies en la seua part mitjana i eocènica en el tram superior, l’acció tectònica ha aclarit un violent relleu, perfectament definit en la seua morfologia de vessants de forta inclinació i cúspides rocoses. Una cresta recorre la serra en quasi tota la seua longitud, amb una altura mitjana sostinguda de 900 m., que té la seua major elevació en el Bèrnia, de 1.129 m. sobre el nivell del mar. Dos falles transversals limiten la serra en la seua longitud: a occident, per la vall de Tàrbena i curs alt de l’Algar, i, a llevant, pel barranc del Salat. Diuen que el nom antic de la serra era Verdiola, per la verdor de les denses pinedes i la vegetació que la cobria.
Quan eixim del forat ens trobem a la cara sud de la Serra Bèrnia allí es troba Altea, la serra Gelada, Benidorm, el Puig Campana, el Ponoig o l'Aitana, la més alta d'aquestes, que mesura uns 1558 m.
També a l'eixida del forat de Bèrnia podrem veure a la costa d'Altea un lloc amb restes d'una erupció volcànica,anomenada Cap Negret,responsable de la fractura de Pangea,fa 150-140 milones de anys.
L'acumulació de pedres petites i soltes provocatarteres, cantals, pedrisses o runars
Aquesta muntanya forma part del dia pir d'Alteas, un tipus d'intrusió resultant de la remuntada de roques més lleugeres a través de roques més denses.
Els diapirs es deuen a la colisió de la placa africana amb la europea. La compresió va provocar la elevació, el plegament i fracturació dels materials. Però no només va haver-hi compressió. En el curs de la orogenia es manifestaren també processos distensius en els quals l'escorça es va fracturar i aprimar facilitant l'ascens de materials menys densos, un procès conegut com diapirisme.Fa 20 milions d'anys En aquest cas, com en tants altres en en la zona mediterránea, les evaporites del Triásic ascenderen aprofitant el context distensiu a favor de falles normals, com les que limiten la serra de Bèrnia. Estos materials levantaren i trencaren la cobertera supradyacent, englobant com blocs els fragments arrastrats o espentant-los a zones próximes, como va ocòrre amb Oltà o al Penyó.
La serra ha patit plegaments, quan la deformació sofrida per les roques és de tipus plástica. Els materials es dobleguen donant-nos idea de que forçes els plegaren,però també falles, això és deformacions fràgils. Les roques apareguen trencades i, generalment, hi ha separació entre les parts fracturades.
El Forat de Bèrnia està format per una galeria d'uns 20 metres de longitud que travessa transversalment la serra. L'origen de l'entrada sud d'aquesta galeria és càrstic. Quan l'aigua entra per les fissures d'un massís o de roca calcaria, aquesta es dissol interiorment donant
lloc a cavitats que, quan estàn plenes d'aigua formen auténtics ríius subterránis (sifons), i
quan es buiden donen lloc a la formació de complexos de coves.Hi poden tenir lloc reaccions químiques:
-
Dissolució del dióxid de carboni:
CO2 + H2O ↔ H2CO3
-
Dissociació aquosa del ácid carbónic:
H2CO3 + H2O → H3O+ + HCO3-
-
Atacácid de carbonats
("calcáris"):
H3O+ + CaCO3 ↔ Ca2+ + HCO3- + H2O
-
Equació de balanç:
CO2 + H2O + CaCO3 ↔ Ca2+ + 2 HCO3-
SEDIMENTACIÓ I METEORITZACIÓ
SEDIMENTACIÓ:los materiales son depositados debido a la disminución de la fuerza transportadora del agente
METEORITZACIÓ:Les roques es formen en el interior de la Terra. Quan ascendixen a la superficie terrestre, les condicions varíen. Esto provoca transformacions físiques o químicas en les roques.
Desgast de les roques per acció del vent i
l'aigua en les seus distintes formes
Arrossegament
de materials erosionats per acció del vento o l'agua
EROSIÓ
TRANSPORT
bottom of page